dimecres, 13 d’abril de 2011

Maqueta

Interpretació de les quatre torres de la façana de la passió de la Sagrada Família, amb l'estàtua de l'ascensió com a centre de la maqueta

BARCELONA MODERNISTA

1. EIXAMPLE
  1.1              
                                        
Al llarg del segle XVIII i la primera part del XIX la situació sanitària i social de la població de Barcelona s'havia anat fent asfixiant. La muralla medieval que havia permès a la ciutat resistir set setges entre 1641 i 1714 representava ara un fre a l'expansió urbana. El creixement demogràfic va elevar la població de 115.000 habitants el 1802 a 140.000 el 1821 i va arribar a 187.000 el 1850. Els 6 km de muralla encerclaven una superfície una mica per sobre dels 2 milions de m², si bé el 40% de l'espai estava ocupat per set casernes, onze hospitals, quaranta convents i vint-i-set esglésies.

Les condicions de salubritat empitjoraven fruit de la densitat i de la manca d'infraestructures sanitàries com xarxes de clavegueram o aigua corrent. Els enterraments en fossars davant de les esglésies eren focus d'infeccions, de contaminació d'aigües subterrànies i d'epidèmies.

La necessitat de créixer fora de les muralles era òbvia, però a més cal tenir present l'efecte especulatiu que suposava la urbanització de 1.100 hectàrees de terreny. Amb el concurs obert per l'ajuntament el desembre de 1840 i guanyat pel projecte «Abajo las Murallas» de Monlau, s'obre el període de transformació de la ciutat. L'any 1844 Miquel Garriga i Roca s'ofereix a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte municipal per fer el planejament de l'eixample, amb una proposta centrada en operacions d'embelliment ornamental. El 1846 Antoni Rovira va publicar al Boletín Enciclopèdico de Nobles Artes una proposta per a la formació d'un plànol geomètric de Barcelona.
1.2
 El Projecte guanyador d'Antoni Rovira
El projecte guanyador, segons el consistori municipal, fou una proposta d'Antoni Rovira basada en una malla circular que envoltant la ciutat emmurallada creixia radialment, integrant de forma harmònica els pobles del voltant. Estava estructurat en tres àrees on es combinaven els diferents sectors de la població amb les activitats socials amb una lògica de barris i jerarquització de l'espai i dels serveis públics. A partir d'una proposta de ronda en substitució de la muralla es desplegava una malla formada per mansanes rectangulars amb pati central i una alçada de 19 metres.
PROJECTES DESTACATS
Francesc Soler i Glòria
El projecte de Francesc Soler i Gloria, que va obtenir el primer accèssit, plantejava un desenvolupament en quadrícula basat en dos eixos: un que seguia una línia cap a França paral·lel al mar i l'altre cap a Madrid per l'antiga carretera de Sarrià. Les dues convergien a la ciutat emmurallada. Proposava a l'altre costat de la muntanya de Montjuïc un barri industrial, idea precursora de l'actual Zona Franca. La connexió de la ciutat vella amb Gràcia la plantejava fent un nova avinguda que partia des de l'actual plaça de la Universitat.
Josep Fontserè i Mestre
Josep Fontserè i Mestre era un jove arquitecte fill de l'arquitecte municipal Josep Fontserè i Domènech i va obtenir el tercer accèssit amb un projecte que potenciava la centralitat del passeig de Gràcia i enllaçava els nuclis veïns amb un joc de diagonals que respectaven les seves trames originals.
Miquel Garriga i Roca
L'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca va presentar sis projectes. El millor qualificat responia a una solució de quadrícula que unia la ciutat amb Gràcia, deixant només esbossades les línies que haurien de continuar desenvolupant la futura trama.
2. MODERNISME
   2.1 Mapa adjuntat a la foto:
A: Casa de les Punxes
B: Palau Robert
C: Casa Milà
D: Casa Batlló
E: Casa Ametller
F: Pati interior Torre de les aigües
G: Jardí Tres Tombs
EIXAMPLE.jpg

1.3
El districte de l’eixample està format per 5 diferents barris on cada cop hi viu més gent que són:
  1. Sagrada familia.
  2. Sant Antóni.
  3. Fort pienc.
  4. Dreta de l’eixample.
  5. L’esquerra de l’eixample.

ANALISI D’UNA OBRA:

Obra: La casa Milà (La Pedrera)
Façana: Construida amb calcària, fa servir la geometría per fer linies corves, té uns balcons que donen a passeig de gràcia. Aquests balcons estan fets de ferro forgat. La Façana diuen que està inspirada en el mar ja que les línies corves fa que semblin onades.
Interior: A l’interior té dos patis amb forma d’oval un i forma rodona l’altre.
Elements: Té uns elements en el terrat que representen guerrers amb un casc, també hi han unes rajoles adalt en el últim pis que són blanques i representen  neu.
Materials de construcció: Principalment amb calcària, ceràmica, ferro forjat

DESCRIPCIÓ DE L’EDIFICI:

La casa Milà, més coneguda com La Pedrera va ser una obra de Gaudí que es va construir entre 1906 i 1910 i és d’estil Modernista. La obra aquesta va ser encarregada per Pere Milà i Roser Segimon, la seva dona. Gaudí no va treballar sol, va rebre l’ajuda de Domènec Sugrañes i Josep Canaletes.
La casa Milà està feta de pedra calcària de Vilafranca excepte la part de dalt que està feta de uns escrits de color blanc que representen la neu. En el terrat hi han com unes escultures que són chimeneies que representen uns guerrers amb un casc posat. Té uns balcons amb unes fets de ferro forgat que semblen com algues i amb la façana que semblen onades ens vol fer creure que és el mar.
Aquest edifici com la majoria de Gaudí està basat en la naturalesa, de llocs que ell ha visitat.
Aquest edifici ha patit diverses reformes i ara estan els pisos en exposició excepte uns quanta que hi han oficines i una familia vivint. L’any 1969 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Està situat en un context molt turístic per on hi passen millons de persones cada dia per veure-la


dimarts, 12 d’abril de 2011

Teatre

1. Quins trets caracteritzen les tres germanes Prozórov? Què les diferencia? Quins canvis es produeixen a la vida de cadascuna de les germanes al llarg de l’obra? I a la seva personalitat?
L'Olga és la germana gran, la que fa de líder de les tres germanes representant la figura patriarcal, i dóna molta importància a la unitat de la família, amb una personalitat afable i responsable. La Maixa és, al principi de l'obra, l'única de les tres que està casada, però no ho viu ni li dóna importància als seus sentiments fins que s'enamora del coronel Vershinin, que la fa ser més optimista i viure l'amor d'una altra manera. L'Irina és la més jove de les tres, que encara no s'ha casat i que té una immensa il·lusió per viure la vida i disfrutar-la, però més endavant se n'adona que la vida que s'ha trobat no és com se la imaginava, i, finalment, intenta trobar en l'amor l'estabilitat emocional sense aconseguir-ho.
2. Quins són els elements escenogràfics que t’han cridat més l’atenció, i per què? 
L'obra transcorre en una gran sala d'estar a la casa de les germanes, amb accés a les demés sales. En aquesta sala el que més crida l'atenció és l'austeritat en quant a la decoració: poc treballada i senzilla amb mobles decorats amb plantes no gaire cridaneres, tot i tractar-se d'una casa de família rica.
 
3. Observa l’escenografia i digues quina impressió et produeix. Què creus que volen transmetre el director i l’escenògraf?  
 
L'escenografia, tot i que representa una casa de família rica, dóna la impressió d'austeritat, fet que vol transmetre la sensació de la decadència de la classe social privilegiada de Rússia, amb pocs elements decoratius de no gaire complexitat i estructurats d'una manera simple i organitzada per la sala en la qual se succeix l'obra.
4. Els efectes sonors també formen part de la posada en escena, en recordes algun de l’obra? Quina impressió t’han produït? Com es combinen aquests efectes sonors amb la il·luminació? I la música? Descriu un dels moments de l’obra en què aquests efectes hagin resolt una de les escenes.
Els efectes sonors en aquesta obra són notoris en les parts carregades de més sentimentalisme, com ara en el moment en què, quan neva en el segon acte, la il·luminació es torna menys intensa o en les fortes escenes de discussió entre els personatges, quan se sent música amb un to greu i contundent.

Colònia Güell/Cripta

Descripció de l'edifici:

Gaudí va començar a fer l'església el 1908, 10 anys abans de que Eusebi Güell li encarregués, perquè volia que fos especial. La va fer pensant en els valors amb què s'inspirava: la natura (d'aquí els colors foscos de la part baixa, la cripta, que donarien pas a tons verds, simbolitzant els colors dels arbres), Déu i la religió (decorant el sostre de l'entrada amb petits triangles que simbolitzaven la Trinitat) i Catalunya. També els vitralls colorejats de l'interior recorden a les ales d'una papallona. Al només poder haver fet la cripta durant pocs anys, no va completar l'església sencera, però s'hi poden apreciar alguns detalls (com els arcs catenaris) que més tard faria servir a la Sagrada Família.

Materials utilitzats:

Un dels elements més rellevants de l'església és la varietat de materials utilitzats: pedres basàltiques i calcàries, totxos ceràmics i sobrecuits, escòria de fosa, ceràmica, vidre i diversos tipus de morters. Si bé pot semblar un conjunt força heterogeni, el seu ús demostra la genialitat de Gaudí a l'hora de sintetitzar les necessitats constructives de l’edifici amb els seus aspectes ornamentals i simbòlics. De la mateixa manera, els totxos i els residus de fosa dels murs exteriors no només compleixen una funció constructiva sinó que, gràcies a la seva textura tosca i al seu color terrós, també integren l'església amb el medi natural que l'envolta.

Funcionalitat de l'edifici:

Actualment l'església pot ser visitada durant quasi bé tot l'any i és d'un important reclam turístic, però encara s'hi celebren misses els diumenges i resta tancada alguns dies de l'any amb caràcter litúrgic.

Fotos més interessants:









dimecres, 30 de març de 2011

SAGRADA FAMÍLIA


Descripció de l’edifici:


L’edifici de la Sagrada familia es va començar a construir el 19 de Març de 1882 ara fa uns 129 anys.
Va ser començada per l’arquitecte Francisco de Paula, tot i que un any després de començar-la la va deixar en mans de Gaudí per que la continués, aquest la va anar construint fins que va morir l’any 1926.
Aquest edifici és un Temple Expiatori que vol dir que es construeix gràcies als donatius que fan els turistes.
Actualment està format per 8 torres, cuatre a la façana de la passió i cuatre més a la façana de Naixament. Es preveu que cap al 2026 s’acabi la construcció amb les 10 torres que li falten, es a dir que en tindrà 18. D’aquestes 18, 12 seràn dedicades als apóstols, 4 als evangelistas, una a Jesús i un altre a Maria.
La façana de Naixament és la primera que es va fer i que està dedicada al naixement de Jesús.
La façana de passió està dedicada especialment a la resurecció de Jesús.

Materials utilitzats:

La Sagrada familia està formada per 22 tipus de pedres, totes extretes de la naturalesa. Van haver-hi dos etapes, la de Gaudí i la de l'actualitat. La de Gaudí es feien servir pedres de Catalunya i ara ja s'extreuen d'altres països.
Per fora està feta de pedra de montjuïc i per dins les columnes estan fetes de gres, granit, prófir i basalt. S’ha tingut que canviar molts cops el tipus de pedra ja que d’allà on la treien no hi havia suficient.

Funcionalitat de l’edifici:

Es una estructura arquitectónica d’origen romà amb la funció económica i jurídica, es a dir que es podria fer servir de jutgat. Abans no tenia aquesta funció peró desde el 7 de novembre de 2010 es va considerar com a basílica i les basíliques tenen aquesta funció.


Imatges més interessants: